A l’anterior bloc referent al delicte d’impagament de pensions ja esmentàvem que la via penal ens permet reclamar el dany moral a l’impagament de pensions d’aliments.
El que es persegueix o pretén protegir amb el rescabalament del dany moral és la seguretat econòmica familiar i el sosteniment econòmic dels membres de la família que tenen reconeguda la pensió daliments.
I és que l’impagament de la pensió d’aliments no deixa de ser una coacció, una subjugació, un increment de la relació de dependència del beneficiat per la pensió davant de l’obligat al pagament.
La majoria d’ocasions de l’home envers la dona. Per això l’impagament de la pensió d’aliments es pot arribar a considerar una manifestació més de violència de gènere contra la dona.
Però no podem caure en l’error de considerar el dany moral a l’impagament de pensions d’aliments com una qüestió de gènere, ja que si el progenitor beneficiari de la pensió és un home, també hi pot haver dany moral .
A més, el dany moral no només el pateix el progenitor que ostenta la guarda dels fills, sinó que els fills també poden patir dany moral i tenen dret a ser rescabalats.
Dit això, ja hi ha jurisprudència que reconeix, a més del delicte d’impagament de pensions, la responsabilitat civil del deutor pel dany moral causat.
Arribats a aquest punt, hem de diferenciar el dany moral o psicològic del dany psíquic.
El dany moral a l’impagament de pensions d’aliments és el patiment per no poder proporcionar aliments als fills. Un patiment que és totalment subjectiu, per la qual cosa no es pot establir un barem per quantificar-lo.
Ha de ser valorat per un pèrit psicològic. I dependrà de la capacitat de la víctima per patir (resiliència), però aquesta capacitat no ha de minusvalorar el dany moral.
Hem de tenir en compte, a més, que el dany moral és de tracte successiu. És a dir, se segueix produint mentre se segueixin produint els impagaments. És més, encara que es percebi una indemnització “mai no es torna abans”, perquè el mal ja està fet.
Per la seva banda, el dany psíquic és aquell que va més enllà del que és psicològic i que, per tant, només pot valorar un metge (psiquiatre, neuròleg, etc.). Parlem de depressió, per exemple.
El dany psicològic és l’avantsala del dany psíquic. Per això pot haver-hi dany psicològic sense dany psíquic però no al revés. No hi pot haver dany psíquic sense dany psicològic.
El dany moral a l’impagament de pensions d’aliments dóna per a molt. No és senzill acreditar-ho, però hi ha mecanismes.
Si no estàs percebent la pensió d’aliments que correspon als teus fills. Si aquesta situació et genera una situació psicològica i/o psiquiàtrica complicada, no dubtis a contactar amb mi per valorar una possible reclamació per dany moral.
COMPARTIR POST:
