Voldria fer una reflexió. Perquè m’espanta el que estic veient últimament al meu despatx en parelles cada vegada més joves. En pares amb fills cada cop més joves.
No seré jo qui negui la violència de gènere, perquè és una de les realitats més reals de la nostra societat. Personalment em sembla la TASCA, amb majúscules, pendent d’aquesta societat. La tasca pendent de les administracions públiques.
Però la veritat és que en els darrers mesos estic sent testimoni directe a través dels meus Clients de la xacra de la violència intrafamiliar que existeix al nostre país.
En els darrers mesos han arribat al meu despatx persones, homes i dones, molt joves, que han patit violència física i psicològica per part de les seves parelles o exparelles. Però no només de les parelles sinó també per part dels pares, dels fills.
Insisteixo que no negaré la violència de gènere perquè em considero una ferma defensora de la violència zero contra les dones pel sol fet de ser dones. Però m’està sorprenent l’augment de casos de violència per part d’altres membres de la família no només dones sinó també homes. Ja sigui en parella o en relacions paternofilials.
Des de noies de poc més de 20 anys que han patit violència física i emocional per part de les parelles. I que no sempre n’han estat conscients fins que ho diuen en veu alta.
A aquestes mateixes noies els pares de les quals es posicionen del costat d’aquestes parelles “per no tenir problemes”. ¿Potser no es pot considerar violència intrafamiliar posicionar-se del costat de l’agressor?
O aquestes noies que pateixen les represàlies de les seves exparelles per haver refet la vida. Represàlies que de vegades es tradueixen en la privació de veure els seus fills.
O aquests nois que estan obligats a suportar vexacions, insults i amenaces de la seva exparelles femenines per “no entrar al drap” i arriscar-se a una denúncia.
O aquests pares i mares que pateixen el maltractament continuat dels seus fills per no donar-los tots els capricis o per no poder sortir amb la seva.
Com a ciutadana estic francament preocupada. No sé quin món espera als nens que comencen ara les seves vides.
Com Advocada de Família m’estic ocupant de fer tot el que estigui a la meva mà per ajudar aquestes persones que pateixen la xacra de la violència intrafamiliar des dels procediments de família.
Si ets testimoni de la xacra de la violència intrafamiliar no dubtis a contactar amb un professional psicòleg que et faciliti eines per sortir-ne. I si el que necessites és assessorament jurídic, no dubtis a contactar amb mi.
COMPARTIR POST:
