PRESTACIÓ COMPENSATÒRIA

Avui analitzarem la prestació compensatòria. Comencem un nou cicle de blocs dedicat a les diferents prestacions, pensions i compensacions que poden rebre els cònjuges o membres de la parella estable després de la ruptura.

Doncs bé, el Codi Civil de Catalunya regula la prestació compensatòria als seus articles 233-14 i següents i la defineix de la manera següent:

• El cònjuge la situació econòmica del qual, com a conseqüència de la ruptura de la convivència, resulti més perjudicat té dret a una prestació compensatòria que no excedeixi el nivell de vida de què gaudia durant el matrimoni ni del qual pugui mantenir el cònjuge obligat al pagament, tenint en compte el dret d’aliments dels fills, que és prioritari. En cas de nul·litat del matrimoni, té dret a la prestació compensatòria el cònjuge de bona fe, en les mateixes circumstàncies.

La prestació compensatòria només es pot sol·licitar a la demanda inicial de divorci o extinció de parella estable. Per tant, si no se sol·licita en aquell moment inicial no podrà sol·licitar-se a posteriori, perdent el dret a reclamar-la.

Per determinar l’import i la durada de la prestació compensatòria hem de valorar els aspectes següents:

• a) La posició econòmica dels cònjuges, tenint en compte, si escau, la compensació econòmica per raó de treball o les previsibles atribucions derivades de la liquidació del règim econòmic matrimonial.

• b) La realització de tasques familiars o altres decisions preses en interès de la família durant la convivència, si això ha reduït la capacitat d’un dels cònjuges per obtenir ingressos.

• c) Les perspectives econòmiques previsibles dels cònjuges, tenint-ne en compte l’edat i l’estat de salut i la manera com s’atribueix la guarda dels fills comuns.

• d) La durada de la convivència.

• e) Les noves despeses familiars del deutor, si escau.

Quant a la forma de pagament de la prestació, aquesta es pot pagar “d’una vegada”, ja sigui en béns o diners, o en forma de pensió, és a dir, mes a mes.

Sempre dependrà de les circumstàncies de cada cas, de l’import de la prestació i la tipologia dels béns de l’obligat al pagament. També serà interessant tenir en compte les qüestions fiscals a l’hora d’establir la forma de pagament.

Però en qualsevol cas, la prestació compensatòria que es pagui en forma de pensió es limitarà en el temps, llevat que hi hagi circumstàncies excepcionals que en justifiquin la indefinició en el temps. Per exemple, l’edat avançada del receptor.

Tot i haver fixat una prestació compensatòria, ja sigui de mutu acord, ja sigui per imposició judicial, es pot modificar i/o extingir.

Es modificarà, i només per disminuir-la, quan qui la percep vagi a millor fortuna o qui la paga a pitjor. És a dir, la modificació substancial de les condicions econòmiques de les parts la poden modificar.

S’extingeix, bàsicament, per la millora econòmica de qui la rep o l’empitjorament de l’obligat al pagament.

S’extingeix també per matrimoni de qui la rep, o per la convivència marital amb una altra persona. O pel venciment del termini per al qual es va establir en els casos de pagament en forma de pensió. I per descomptat, per la mort de l’obligat al pagament

Finalment volia recordar-vos que els cònjuges o membres de la parella estable poden pactar la modalitat, quantia, durada i extinció de la prestació compensatòria. Consulta el bloc PACTES EN PREVISIÓ DE RUPTURA.

Si tens dubtes si tens dret a la prestació compensatòria, no dubtis a contactar amb mi.

COMPARTIR POST: