La paraula bullying com a tal no està recollida (de moment) en el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) tot i que cada vegada més està en boca de molts (massa pel meu gust).
El bullying és tot aquell assetjament físic, verbal o psicològic que es produeix de forma reiterada i al llarg del temps entre companys de pupitre, dins i / o fora de les aules. Aquest últim és denominat ciberbullying o ciberassetjament.
És important tenir tots els nostres sentits alerta amb el bullying perquè aquest sol començar amb coses insignificants, aïllades, que passarien desapercebudes. Però sempre, sempre, sempre, va en augment si no es talla des de l’inici. I és que la intenció del buller (assetjador) és la de ferir a la seva víctima.
Aquest assetjament es pot donar de múltiples formes: coaccions (tancar-li al bany…), amenaces ( “com no facis això jo et faré allò altre“)…, lesions (pessics, cops de peu, cops de puny …), contra la llibertat sexual, calúmnies (culpar sempre la víctima d’allò que ha fet el buller …), injúries (parlar malament constantment de la víctima …), etc. Quina d’elles més perillosa.
La víctima, per la seva banda, pateix el que es coneix com “dolor sostingut“. Això vol dir que, lluny de cessar el dolor en tornar a casa, sempre se sent malament ja que ha de veure el seu assetjador dia rere dia a l’escola, i sempre està exposat a patir un nou atac.
En contra del que pugui semblar, les víctimes de bullying no són febles abans de començar a patir l’assetjament. Són persones vulnerables (que és diferent) a les que el bullying les fa febles.
Són nens i nenes que, precisament pel sofriment que pateixen, es converteixen en persones susceptibles, hípers sensibles, amb efectes depressius … fins i tot després de que cessi l’assetjament. I això és així perquè la por que senten de tornar a patir assetjament els paralitza. “Què passarà si dic …? Tornaran a riure de mi?“.
Com dèiem abans, és molt important saber detectar aquestes situacions d’assetjament perquè pràcticament un de cada tres agressors pateix el risc de convertir-se en agressor de violència de gènere i/o domèstica o en mobber (agressor en mobbing o assetjament laboral).
És estrictament necessari que s’eduqui els menors en el respecte cap als altres, en la tolerància i en tots aquests altres valors que evitaran que “vulgui” assetjar al seu company de classe.
Però una vegada que el bullying ja s’ha iniciat, la via més eficaç per aturar-lo no és la judicial, ja que en la majoria dels casos, solen ser menors de 14 anys que són inimputables. De totes maneres, tot i ser majors de 14 anys, si els fets no són d’objectiva gravetat, rebran una reprimenda verbal i poc més.
Per això la millor forma d’aturar l’assetjament escolar és des de la pròpia escola, amb assessorament legal i amb la implicació de tots els agents que intervenen en l’educació dels menors.
Si creu que el seu fill/a pot estar patint bullying no dubti en contactar amb mi per posar fi a aquesta situació.
COMPARTIR POST:
