Avui veurem que hi ha una alternativa a l’execució (civil) per impagament de pensió d’aliments: el delicte d’impagament de pensions. Delicte recollit a l’article 227 el Codi Penal:
1. El qui deixés de pagar durant dos mesos consecutius o quatre mesos no consecutius qualsevol tipus de prestació econòmica a favor del seu cònjuge o els seus fills, establerta en conveni judicialment aprovat o resolució judicial en els supòsits de separació legal, divorci, declaració de nul·litat del matrimoni, procés de filiació, o procés daliments a favor dels seus fills, serà castigat amb la pena de presó de tres mesos a un any o multa de sis a 24 mesos.
És a dir, aquell que no paga la pensió d’aliments dels seus fills no només veurà embargada la nòmina o altres ingressos fins a pagar la quantitat deguda. També es pot condemnar per un delicte d’impagament de pensions a una pena de presó. Impagament que pot ser total o parcial segons la jurisprudència reiterada.
Continua dient l’article que:
2. Amb la mateixa pena serà castigat el que deixe de pagar qualsevol altra prestació econòmica establerta de manera conjunta o única en els supòsits previstos a l’apartat anterior.
Recordem que la pensió d’aliments no és l’única prestació econòmica que es pot fixar en una sentència de família. Per això l’impagament de qualsevol prestació d’aquesta naturalesa també pot comportar pena de presó.
Finalment, ens diu l’article 227 Codi Penal que:
3. La reparació del dany procedent del delicte comporta sempre el pagament de les quanties degudes.
És a dir, el dany en aquest tipus delictiu no estarà reparat fins que no se satisfacin les pensions degudes.
Com veiem, hi ha diferents dies per a la reclamació de pensions fixades en dret de família: la via civil d’execució de sentència i la via penal.
La diferència a primera vista és que la via penal pot comportar pena de presó i la via civil només l’embargament dels béns del deutor. Al meu despatx sempre he recomanat la via civil perquè al capdavall el que busquem amb una reclamació d’aquest tipus és cobrar la quantitat deguda.
Però aquest criteri pot ser que canviï. El que és més interessant de la via penal és que ens permet reclamar el dany moral provocat per l’impagament de la pensió d’aliments.
Del dany moral en parlarem al proper bloc, però us avanço alguna cosa. El que pretén aquesta reclamació és rescabalar econòmicament el dany psicològic causat en la persona que ha de rebre la pensió per qui no paga.
I és que el patiment de no saber si es podrà alimentar els fills perquè l’altre progenitor no paga la pensió d’aliments. De no saber si es podrà pagar el col·legi o si es podrà el lloguer… Aquest patiment moltes vegades condiciona totalment la vida de qui no percep la pensió d’aliments i és indemnitzable.
Si no estàs percebent alguna de les pensions acordades en una sentència de família, no dubtis a contactar amb mi. Valorarem quina és la millor via per reclamar-les.
COMPARTIR POST:
