No hem de confondre la pensió d’aliments amb les despeses extraordinàries dels fills.
La pensió d’aliments inclou totes les despeses ordinàries dels fills, és a dir, totes les despeses previsibles i periòdiques que tenen els infants durant l’any. Per exemple, alimentació, roba i calçat. Però també la vivenda i els subministraments, l’educació, la higiene íntima, etc.
Per contra, les despeses extraordinàries són les que no puc preveure al moment d’establir la pensió d’aliments així com les que no són periòdiques.
Entre les que no es poden preveure estarien, per exemple, les colònies o viatges de final de curs, que es poden donar o no. O les classes de reforç, que es poden necessitar o no.
I entre les no diàries estarien aquelles que segurament tinguem però que seran temporals. Un exemple serien les quotes de dentista, o la compra d’ulleres o lents de contacte, etc.
Per tant, les despeses extraordinàries són aquelles que no puc quantificar al moment de fixar la pensió d’aliments perquè el seu desemborsament i quantia dependrà de diversos factors.
Per evitar problemes futurs, en un Conveni consensuat s’han de detallar el màxim possible les despeses extraordinàries. Ja que en cas de desacord, cal atenir-se al que digui el Conveni.
En un procediment contenciós, sol incloure’s una clàusula genèrica en Sentència que diferencia les despeses extraordinàries en funció de si són urgents i imprevisibles, no urgents però necessàries i optatives.
Els dos primers blocs (urgents i imprevisibles, no urgents però necessaris) els dos progenitors els han d’assumir sí o sí.
No obstant això, les despeses extraordinàries optatives només seran d’assumpció obligada si tots dos consenten la despesa.
Si heu hagut d’assumir despeses extraordinàries i l’altre progenitor es nega a assumir-ne la part, no dubteu a contactar amb mi per assessorar-vos.
COMPARTIR POST:
