En les darreres setmanes parlàvem de la prestació compensatòria i de la prestació compensatòria per raó de treball. Avui parlarem de les diferències en les compensacions post ruptura.
Recordem que la prestació compensatòria (o pensió, en funció de com es faci el pagament) té com a finalitat “ajudar” el cònjuge o membre de la parella estable a qui la ruptura deixa en pitjors condicions econòmiques.
Ve a ser com una mena de solidaritat més que una indemnització, ja que no pretén situar les dues parts en igualtat de condicions econòmiques, però sí fixar una “ajuda temporal” d’un a favor de l’altre perquè pugui afrontar la nova situació sense excessives penúries.
D’altra banda, la prestació compensatòria per raó de treball, figura pròpia del dret català i aplicable a la separació de béns, sí que té caràcter indemnitzatori. El que pretén és rescabalar el membre de la parella que ha treballat a favor de la família i a canvi no s’ha forjat un patrimoni davant del que ha treballat fora de casa i sí que n’ha forjat un.
Les diferències en les compensacions post ruptura són, per tant, clares:
- 1. Mentre la prestació compensatòria mira el futur, la prestació compensatòria per raó de treball mira el passat.
- 2. Mentre que en la prestació econòmica per raó de treball es fa referència al patrimoni generat durant la relació, a la pensió compensatòria el que es té en compte són els ingressos que té o no té cadascun dels membres de la parella.
Ex.
Suposem una parella (A i B) de 20 anys de durada en què A s’ha dedicat a la cura de la família durant els primers 15 i s’ha incorporat al mercat laboral els darrers 5 anys, ajudant a B en el seu negoci amb un sou de mitja jornada.
Mentrestant, com que el negoci anava bé, B ha adquirit diferents propietats que ha escripturat al seu nom. Un total de 500.000€ en béns.
Només tenen en comú la vivenda familiar. I tots dos van iniciar la relació sense patrimoni.
En aquest cas, A tindria dret a una prestació compensatòria perquè la ruptura li generarà un evident desequilibri econòmic. Mentre que B té uns ingressos estables i elevats des de fa anys, A haurà de buscar feina des de zero. I es que seguramen no continuarà treballant per a la seva ex parella, amb uns ingressos previsiblement molt inferiors als de B.
Durant uns anys B haurà de contribuir a la manutenció d’A fins que aconsegueixi estabilitzar-se i ser independent econòmicament.
A més, com que constant la relació de parella B s’ha enriquit en 500.000€, A tindrà dret a reclamar no menys del 25% d’aquest patrimoni. Ja que s’ha adquirit gràcies en part a la seva dedicació a la família, en concepte de prestació econòmica per raó de treball.
Com hem vist, ambdues prestacions són compatibles entre si perquè cadascuna té un propòsit diferent.
Si tens dubtes, no dubtis a contactar amb mi.
COMPARTIR POST:
Deixa un comentari