Els termes guarda i condemna per violència de gènere o familiar estan estretament lligats.
L’article 92.7 del Codi civil estableix que:
“No procedirà la guarda conjunta quan qualsevol dels progenitors estigui sotmès a un procés penal iniciat per intentar atemptar contra la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral o la llibertat i indemnitat sexual de l’altre cònjuge o dels fills que convisquin amb tots dos. Tampoc no és procedent quan el jutge adverteixi, de les al·legacions de les parts i les proves practicades, l’existència d’indicis fundats de violència domèstica o de gènere. S’apreciarà també a aquests efectes l’existència de maltractaments a animals, o l’amenaça de causar-los, com a mitjà per controlar o victimitzar qualsevol d’aquestes persones.”
Per la seva banda, a Catalunya, l’article 233-11.3 estableix que:
“En interès dels fills i filles, no es pot atribuir la guarda al progenitor, ni es pot establir cap règim d’estades, comunicació o relació, o si n’hi ha que s’han de suspendre, quan hi hagi indicis fonamentats que ha comès actes de violència familiar o masclista. Tampoc no es pot atribuir la guarda al progenitor, ni es pot establir cap règim d’estades, comunicació o relació, o si n’hi ha que s’han de suspendre, mentre estigui sotmès a un procés penal iniciat per atemptar contra la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral o la llibertat i la indemnitat sexual de l’altre progenitor o els seus fills o filles, o estigui en situació de presó per aquests delictes i mentre no s’extingeixi la responsabilitat penal.”
Afegint l’apartat 4 del mateix article que “excepcionalment, l’autoritat judicial pot establir, de manera motivada, un règim d’estades, relació o comunicacions en interès de la persona menor, una vegada escoltada, si té prou capacitat natural.“
Un cop dit això, podem dir que estar immers en un procediment de violència de gènere o familiar posa limitacions a l’atribució de la guarda dels menors.
Però què passa quan les penes ja s’han complert? El nostre Més Alt Tribunal ha acordat recentment, a la Sentència 1645/2023 de 27 de novembre, la guarda compartida d’un menor envers el seu pare, condemnat per violència de gènere per uns fets ocorreguts quatre anys enrere.
El Tribunal Suprem considera que, cancel·lats els antecedents que van provocar aquella condemna, aquesta no és computable als efectes de les limitacions a la guarda.
Es van tenir en compte, però, altres circumstàncies com el comportament adequat del pare envers el fill, així com la voluntat del fill de passar més temps amb el pare.
Si bé la normativa és molt clara sobre això, no es pot perdre de vista l’interès superior del menor, que és primordial. Pel que al final són les persones, en aquest cas els jutges i magistrats, els qui han de valorar cada cas concret per encarregar les peces del puzle: guarda i condemna per violència de gènere o familiar.
Si us trobeu immers en una ruptura sentimental amb elements de violència de gènere o familiar, no dubteu a contactar amb mi per vetllar pels interessos dels menors.
COMPARTIR POST:
