En un dia com avui, Sant Valentí, parlarem d’un dels actes d’amor dels progenitors més grans envers els seus fills en una ruptura: preservar el menor.
Però, què suposa preservar el menor en una ruptura? Preservar el menor implica mantenir-lo allunyat de la conflictiva matrimonial.
A ningú no se’ns escapa que no totes les ruptures són pacífiques, ni que en totes les ocasions és fàcil arribar a acords. I encara que finalment ho aconseguim, el camí fins a arribar a aquest acord és ardu i emocionalment molt dur per als adults però, sobretot, per als nens, que no entenen res.
L’única funció que tenen els progenitors envers els seus fills en aquesta fase és preservar-los.
Els progenitors han de fer moltes coses envers els seus fills en aquesta etapa. Han d’estar pendents de possibles canvis de comportament, ajudar-los amb teràpies psicològiques si ho necessiten, avisar el col·legi perquè també observin possibles canvis de conducta, etc.
Però el que mai, mai, mai no han de fer mai és: parlar-los malament de l’altre progenitor i/o de la família extensa, explicar-los els problemes que tenen amb l’altre progenitor, preguntar-los què els sembla que l’altre progenitor estigui fent això o allò, etc. .
En definitiva, han de fer coses en positiu, no pas en negatiu.
La ruptura, com hem dit, és molt dura per als adults, que veuen com la seva vida trontolla. Però ens hem preguntat com ho viuen els nens? Potser és l’etapa més complicada de la seva vida perquè no entenen res, tendeixen a culpabilitzar-se dels fets… Per això el més important és preservar-los de la conflictivitat.
Si esteu enmig d’una ruptura i considereu que l’altre progenitor no està preservant els menors, no dubteu a contactar amb mi. Junts buscarem la millor manera de protegir els nens.
COMPARTIR POST:
